'LA MOVIDA. Crònica d'una agitació'

• La mostra ofereix una aproximació a aquest moment històric des de la perspectiva de la fotografia, abordant àmbits i mirades radicalment diferents.

• A l'exposició, que es presenta al festival Les Rencontres d'Arles aquest estiu, es podran veure fotografies d'època d'Alberto García-Alix, Ouka Leele, Pablo Pérez-Mínguez i Miguel Trillo.

Després de diverses dècades de dictadura i ostracisme, la transició espanyola va veure aparèixer una nova generació fascinada per la modernitat i la idea del nou, que cristal·litzaria en creadors procedents de diferents camps com la música, la moda, el cinema, la pintura o la fotografia.

Tots ells van conviure, es van creuar i, a la seva manera, cadascun d'ells va ser un cronista de La Moguda. L'excepcionalitat de la fotografia d'aquest període és precisament la seva aportació individual, reflex de la diversitat dels mons en què es van bolcar i de les seves riques personalitats des del punt de vista fotogràfic i que donen com a resultat una mirada polièdrica sobre aquell moment.

Els fotògrafs

Miguel Trillo
Pròxim a l'epicentre de les actuacions musicals i de l'escena contracultural, retrata la llibertat del carrer i la joventut del moment, agrupada en tribus segons la seva manera de vestir i els seus comportaments. "Els grups sempre feien el mateix sobre l'escenari, sempre representaven el mateix paper, ja fos a París, Roma, Londres o Madrid. Però al pati de butaques, a la sorra de la plaça, l'espectacle era nou cada vegada".

Pablo Pérez-Mínguez
Pioner a Espanya de diferents àmbits fotogràfics, el seu estudi va ser un dels centres neuràlgics de La Movida, on van passar i es van fotografiar tots els seus protagonistes. Sota el lema del "Tot s'hi val", el resultat és una impactant imatgeria gamberra dels personatges més rellevants de l'època.

Ouka Leele
Només les insòlites circumstàncies d'aquella època desimbolta poden explicar la frescor i el risc d'una joveníssima creadora que es va atrevir a experimentar amb un llenguatge propi. Les seves fotografies oníriques i plenes d'artifici, pintades amb aquarel·la, són el resultat, segons l'autora, d'idees que lentament han cobrat forma en la seva imaginació.

Alberto García-Alix
Les fotografies de primera època de García-Alix són testimoni de com es transformava el carrer i els personatges que l'habitaven. Les seves imatges constitueixen una altra crònica del moment, que ens mostra a una generació que també va ser arrasada per la droga i la sida. La frase "Do not follow em, I'm lost" (No em segueixis, estic perdut), a més de ser el primer tatuatge de García-Alix, reflecteix perfectament el que per a l'autor van ser aquells anys.

Exposició comissariada per Antoine de Beaupré, Pepe Font de Mora i Irene de Mendoza.

• INAUGURACIÓ, Dijous 17 d'octubre a les 20h.

• ACTIVITAT INAUGURAL a les 18.30h: Visita guiada amb Alberto García-Alix, Ouka Leele, Rocío Pérez-Mínguez i Miguel Trillo.